Menu
 
Entrevistes a exalumnes
El TFT de Gràfic de Vanessa Jaijo
Vanessa Jaijo és exalumna del Grau de Disseny Gràfic de l’EASD Alcoi i el seu TFT ha estat centrat en realitzar una investigació sobre els ‘Sistemes tipogràfics adaptats a la fisiologia de lectura dels xiquets en la segona etapa de l’educació primària’ dels que ja avancem que hi ha poca informació prèvia.

– Per què decideixes escollir aquest tema per a la investigació del teu TFT?

Una de les motivacions de les quals parteix aquest treball de recerca ha estat en la necessitat d’incloure temàtiques que estaven excloses en la història de la tipografia –sobretot la tipografia per a xiquets–. No s’ha trobat cap llibre on s’exposen relacions i elements que des del disseny editorial milloren una recepció òptima dels continguts en llibres de text o de literatura, ni que ens indique que tipografia és la més adequada per als xiquets depenent de la seua edat o grau d’aprenentatge.

– Què és un sistema tipogràfic i per a què s’aplica?

En termes generals, es podria resumir en un conjunt de formes en les quals es presenten els diferents tipus de lletres i la designem amb un nom (font) com poden ser l’Arial, Times New Roman o la Comic Sans. Els sistemes tipogràfics presenten una coherència formal respectant l’estil tipogràfic en l’alfabet, els números, signes de puntuació, signes especials, etc. i poden tindre diferents variants (redona, cursiva o itàlica, negreta, etc.).

Les àrees d’aplicació que contempla un sistema tipográfic com a eina que permet fer el contingut accessible dins del context d’aquest TFT són el disseny editorial, que contempla els llibres de text i llibres de lectura, i el material docent que s’utilitza a les aules. Però hem de ser conscients que no totes les fonts serveixen per comunicar el mateix missatge, i que tenim públics diferents com poden ser els xiquets, els adolescents o els adults. Normalment no li parlem igual a un xiquet que a una persona adulta, amb la tipografia ocorre el mateix.

– Per què creus que s’ha donat aquesta manca d’estudis i dades al voltant dels d’aquests sistemes tipogràfics dins del món de la docència, primària en aquest cas?

Molts investigadors i historiadors coincideixen que ha sigut i és pobre el debat que ha existit sobre tipografia, que per raons diverses es pot constatar en general una incomprensió i desconeixement en aquest camp. Igual que des dels estudis universitaris de magisteri existeix una mínima, o pràcticament nul·la, iniciació a la tipografia. Aquests factors han contribuït al fet que no s’haja desenvolupat un camp d’estudi o publicacions dirigides cap als xiquets sobre tractament tipogràfic.

Quina importància té adaptar la tipografia dels materials educatius a la fisiologia de les xiquetes i els xiquets?

En la segona etapa de l’educació primària tenen assimilat el correcte ús del llenguatge escrit, són capaços de comprendre i aprendre dels textos, a més a més, s’argumenta que lligen amb major facilitat textos escrits amb diferents tipografies, ja que és l’etapa on es poden introduir altres models de lletres, però moltes d’elles no són encara òptimes per a la lectura per la complexitat de les seues formes.

No hi ha dubte que els xiquets en aquesta etapa ja són considerats lectors independents on experimenten amb una literatura propera a la dels adults, però hem de ser conscients que durant els anys en què s’està aprenent a llegir, cada xiquet és un receptor diferenciable i de la seua possibilitat d’interpretació podem afirmar l’existència de públics diferents amb necessitats pròpies, xiquets amb dificultats o alteracions en l’aprenentatge que puguen retardar la formació com a lector i que no són considerats en aquests aspectes.

– Són conscients d’açò els docents i els responsables de les editorials?

En el que si són conscients és en la necessitat d’investigar perquè la tipografia puga adaptar-se i facilitar el procés lector en els xiquets. En les enquestes realitzades al sector docent es va observar la quantitat de tipografies que coneixien i utilitzaven per a l’etapa principal de l’ensenyament en la lectoescriptura. No obstant açò, poques van ser les propostes que pogueren indicar-nos quines tipografies s’apliquen en la segona etapa de l’educació primària, la que comprenia l’objecte-estudi d’aquest treball. En el sector editorial argumentaven que, normalment, utilitzaven les tipografies pròpies i eren poques les que optaven per tipografies dissenyades expressament per a xiquets.

– Quina diries que és aleshores la millor tipografia per a la segona etapa de primària que és en la que t’has centrat tu? Canvia molt de la més adient per a la primera etapa?

Els resultats d’aquesta recerca demostren que les formes amb caràcters infantils Fabula els són més familiars. Però també destaquem que la tipografia Amaikha, una tipografia serif amb major contrast, els resulta igualment adequada segons les nostres proves realitzades i referenciades. És important destacar que aquestes tipografies han sigut dissenyades per al públic infantil.

En la primera etapa de l’educació primària, als xiquets se’ls inicia en la tècnica lectora, el tipus de lletra més fàcil i que reconeixen és la cursiva o manuscrita la que tots coneixem com la tipografia dels ‘cuadernillos’ Rubio. La tipografia Fabula manté una similitud amb els caràcters infantils, com les seues terminacions arredonides, que resulta una bona opció per a no haver d’utilitzar Comic Sans.

– Creus que el teu TFT pot haver obert camí o a haver ajudat a aportar més definició en aquest àmbit?

En comparació amb els altres treballs o assajos realitzats d’àmbit nacional, aquest treball recull una breu introducció a la teoria de la tipografia i un apèndix tipogràfic, promovent un camp d’estudi de sistemes tipogràfics adaptats a cada etapa del desenvolupament dels xiquets, de la mateixa manera posicionem la disciplina tipogràfica en els perfils professionals que la desconeguen adaptada al públic objectiu infantil.

La seua finalitat és la de servir com un esbós per a noves recerques que resulten rellevants o estudis sobre el tema que es donen en un futur.

– La societat en general és sabedora i li atorga a la tipografia la rellevància que en realitat té?

En un context general no es té molta consideració per la tipografia, normalment la gent pot diferenciar-la per la seua comoditat de lectura o per la seua forma, però és molt difícil que comprenguen les especificacions atenent a conceptes de “legibilidad” i “lecturabilidad”. Per posar un exemple la majoria considera que la Comic Sans és la mes adequada per als xiquets, però si la comparem amb una altra tipografia Fabula, encara mantenint les mateixes característiques, aquesta ultima manté una homogeneïtat en les seues formes, molt mes adequada per al procés lector.

– Què t’ha aportat estudiar a l’EASD Alcoi i la realització del TFT?

Personalment estudiar a l’EASDAlcoi m’ha enriquit i m’ha permès explorar les diferents disciplines que completen el món de la comunicació en la seua faceta gràfica, gràcies a la qualitat i professionalitat dels docents amb els quals he tingut el gust de compartir els anys d’estudi. També destacar l’afecte dels meus companys que mútuament ens hem ajudat en els projectes que hem estat realitzant.

Finalment el TFT m’ha ajudat a descobrir una nova via com és la recerca en el camp del disseny gràfic, i encara que a simple vista semble un treball tediós i complex, he tingut el plaer de conèixer i aprendre dels investigadors, dissenyadors gràfics i dissenyadors de tipografia més actius en el nostre país.

Fitxa tècnica:
Títol: Tipografía para leer

Autora: Vanessa Jaijo

Tutor: Rafa Calbo

Departament: Disseny Gràfic

EL PFC de Moda de Belén Llin
Belen Llin és exalumna del Cicle d’Estilisme d’indumentària de l’EASD Alcoi i en aquesta entrevista ens conta tot pel que fa al seu Projecte Final de Cicle, una col·lecció mitjançant la que que fa un homenatge ple d’estima al mar.

– Per què tries el mar com a fil conductor del teu PFC?

Sempre he tingut una gran admiració pel mar, la naturalesa: allò immens. Però des de feia un temps m’envaïa la tristesa, massa canvis, successos que no aconseguia acceptar, buscant explicacions inexistents, asseguda enfront del món, ofegant-me en un mar de llàgrimes, mentre anaven i venien infinitat de dolorosos records. Però de sobte passa, sense esperar-ho, alguna cosa s’acciona i en aquell moment saps que les coses van a canviar i a partir d’ací res tornarà a ser el mateix. Algú amb els ulls blaus de tant de mar, que fa que els meus passejos per la riba no siguen igual, em fa sentir com l’aigua acaricia lentament els meus peus i em convida a escoltar el murmuri de les ones en finalitzar el seu trajecte. És ací on aconseguisc trobar-me amb mi mateixa i evadir-me per uns instants. Em sent lliure, tranquil·la, en pau. M’ha contagiat la seua passió pel mar, que sens dubte, és la que m’ha servit d’inspiració en aquest projecte.

– Quines han sigut les teues fonts d’inspiració?

La meua principal font d’inspiració és el mar, aquesta col·lecció parla sobre vivències personals al costat del mar, des d’un mar trist, malenconiós, dolorós, passant per un mar calmat, tranquil, romàntic, delicat, fins a arribar a un mar transparent, translúcid, cristal·lí, lliure, feliç, ple de vida.

Les peces arrepleguen l’elegància i suavitat de la brisa, interpretant les planes marítimes, les formes de les seues ones, com trenquen en la riba formant l’escuma, endinsant-me més tard en les profunditats generant formes, volums i textures que transporten a elles, mostrant la vida en el mar, meduses com muses, bancs de peixos al ritme de la corrent, esculls de coral…

– Per a qui està pensada la teua col·lecció?

La col·lecció està composada per peces de gran utilitat, adequades per a diferents moments de la vida quotidiana, úniques i especials. Dirigides a dones amb la personalitat i la força de les ones, transgressores i segures de si mateixes, que saben portar les peces al seu terreny, però entenen en tot moment el missatge que hi ha en elles.

– Què vols transmetre amb les teues creacions?

Pretenc realitzar una col·lecció dedicada l mar, intentant transmetre eixa pau que sent quan estic al costat d’ell, quan perd la vista en l’horitzó i em relaxe amb el so rítmic i monòton de les ones, mostrant amb elles la meua evolució al costat del mar.

– Com és el procés de plasmar tots aquestos conceptes en les teues peces?

Sense cap dubte, aquest projecte m’ha servit per a créixer, per a créixer com a persona i com a dissenyadora, ha sigut un procés emocional dur, ja que és un projecte amb molta càrrega afectiva. Els diferents entrebancs que s’han presentat al llarg del projecte, m’han servit per a aprendre a ser més resolutiva, m’han ajudat en la presa de decisions i m’han ensenyat a aprendre dels errors.

– Quin paper han jugat els colors materials i siluetes en la teua col·lecció?

Amb la carta de color, pretenc explicar la inspiració de la col·lecció, passant pels colors més foscos mostrant un mar malenconiós, amb un dinamisme tranquil, serè, fins a arribar als tons més clars on mostre un mar que m’aporta pau, tranquil·litat, vida i felicitat.

Pel que fa als teixits, els utilitze elegants, per a plasmar la primera fase, looks amb colors ferms, looks monocromàtics, que transmeten pau, i certa malenconia. Utilitze també teixit experimental per a aconseguir l’efecte d’escuma de mar, o bambolles de mar a través de cercles. En la segona fase, ocupació teixits experimentals, més arriscats, generant textures d’animals marítims, com les escates dels peixos, els xicotets tentacles de les anèmones de mar, teixits com el tul, que simulen la transparència de les meduses, utilitze fils luminescents per a obtenir un resultat similar al d’aquestes.

En la col·lecció predominen les siluetes orgàniques, imitant les formes i estructures de les planes marítimes, les ones trencant en la riba, amb l’escuma fent bombolles. La representació del moviment dinàmic i tranquil del mar, a través de volants desiguals i línies corves, barrejant les dos anteriors amb línies rectes, mostrant la serenitat de les aigües del mar.

– Com definiries BE, la marca que engloba a totes les teues creacions?

Definiria BE com una marca amb una estètica desenfadada, chic però real, amb peces de disseny i qualitat alhora que còmodes, dirigida a dones amb el gust per les coses ben fetes, amb estima, que valoren el treball d’una peça especial i gaudeixen portant moda diferent. Dones úniques i especials, que abans que res, es vol a sí mateixa, amb personalitat transgressora i segura d’ella mateixa, independent, romàntica, que sap portar les peces al seu terreny, però entén en tot moment el missatge que hi ha en elles.

– Amb què et quedaries de tot allò après a l’EASD Alcoi i durant el desenvolupament del PFC?

Seria incapaç de quedar-me amb alguna cosa, estar en l’escola d’art, envoltada de creatius, aprenent a cada moment dels meus companys i dels professors ha sigut increïble. La meua experiència amb el PFC ha sigut enriquidora, m’ha servit per a créixer tant com a persona, com a dissenyadora, he passat al costat dels professors per totes les fases de les quals parla el projecte, estic eternament agraïda pel tracte i els consells rebuts dels professors a cada moment, han sigut uns mesos intensos i en tot moment m’he sentit valorada, obtenint resposta a correus a qualsevol hora del dia. Moltíssimes gràcies!

Fitxa tècnica:
Títol: The Sea

Autora: Belén Llin

Tutora: Maria Ángeles Fresneda

Departament: Disseny de Moda

El TFT d'Interiorisme de Paula Ferrero
Parlem amb Paula Ferrero, exalumna del Grau de Disseny d’Interiors de l’EASD Alcoi, al voltant del seu Treball Final de Títol dedicat al projecte de reforma de l’Hotel Pou Clar d’Ontinyent.

– Per què decideixes centrar el teu TFT en la reforma d’un hotel?
Sóc una persona a la que li agrada posar-se reptes i no quedar-se amb una cosa senzilla, i per això vaig decidir realitzar L’Hotel Pou Clar com un repte propi. Una vegada triat el tema del projecte, en més d’una ocasió vaig pensar a tirar-me arrere per la seua envergadura i complexitat, però així i tot vaig seguir avant amb força i valentia.

– Què té d’atractiu per a tu un espai així?
Es tracta d’un espai amb vistes totalment diferents a les seues dues façanes, una d’elles té vistes al riu Clariano el que li aporta un atractiu especial. No solament podia intervenir en el disseny interior, sinó que també podia realitzar una mica de paisatgisme en la seua terrassa, una de les disciplines que m’apassiona juntament amb l’interiorisme.

– En què i en qui t’has inspirat per a dur-ho a terme?
En un primer moment em vaig centrar en l’anàlisi d’espais minimalistes on predominen colors purs i formes simples i geomètriques seguint un estricte ordre. Més tard, quan vaig passar a la fase d’ideació i de fer esbossos és quan em vaig donar compte de que estava front una planta que ja em venia ordenada per la seriació de pilars de l’edifici, i que necessitava major dinamisme i expressió. De manera que em vaig inspirar en l’arquitecte Peter Eisenman, ja que, el seu treball professional es defineix sovint com a formalista o post avantguardista. Una certa fragmentació de les formes visibles en alguns dels seus projectes, ha fet que generalment siga identificat com a pertanyent a un eclèctic grup d’arquitectes, que van ser autodenominats, com a deconstructivistes.

– Quins aspectes estètics i tècnics destacaries com a diferenciadors en la reforma que proposes al teu TFT?
Quant als aspectes tècnics, destacaria l’ús d’una façana ventilada per a un major confort a l’interior, a aquesta façana se li sumen uns perfils dissenyats en acer tallen que van a permetre una tamissació de la llum solar en les seues hores més fortes. També cal destacar els quatre materials principals com són l’acer, el travertí, el microciment i el PVC tibat.
Respecte a l’estètica, es crea un ambient equilibrat tant a l’interior com en l’exterior. Es tracta d’un espai que a través d’un dels materials principals utilitzats com és l’acer, es transmet expressió alhora que emet sensacions i proposa actitud a l’ambient. A més, malgrat ser un material industrial i aspre emet sensibilitat.

– Per què optes pel deconstructivisme com a línia de disseny principal?
D’aquesta forma aconseguim que la planta tinga major moviment i dinamisme dins d’un caos controlat. Així, a través d’aquest estil juntament amb els materials utilitzats, aconseguim un espai expressiu ple de sensacions que proposa actitud a l’ambient.

– Quins són els objectius que volies aconseguir amb la reforma?
En un estudi de 21 localitats de la Comunitat Valenciana que compten entre 25.000 i 40.000 habitants aproximadament, el municipi d’Ontinyent ix molt perjudicat, situant-se en les últimes posicions amb tan sol un establiment hoteler.
Un exemple molt clar el tenim en la ciutat de Xàtiva amb 29.000 habitants aproximadament, i disposa de quatre hotels, dos d’ells de quatre estreles.
És per açò que un dels objectius clars és reformar aquest Hotel existent situat a Ontinyent per a augmentar la competència hotelera en una localitat de 40.000 habitants, en la que se celebra una de les festes declarades d’interès turístic nacional i els turistes han d’allotjar-se en localitats properes per falta de competència i elevats preus.

– Quines millores diries que has introduït amb aquest projecte de reforma?
Principalment l’accessibilitat a l’interior de l’hotel, ja que en la seua anterioritat la seua única entrada per als clients era mitjançant una escala amb accés a la recepció. En la reforma es dissenya una passarel•la d’accés directe des de la cota 0 i que de la mateixa manera mitjançant rampa s’accedeix al pis inferior on trobem la terrassa i el restaurant. Una altra de les millores que s’introdueix en el projecte és un nou espai dedicat al SPA i un model de suite.

– Com definiries el procés de creació i desenvolupament del TFT?
El meu procés de creació i desenvolupament del projecte es podria definir com un procés laboriós i alhora atractiu. En el qual malgrat ser en moltes ocasions complicat per problemes que van sorgint, he gaudit i he après moltíssim.

– Què destacaries del teu pas per l’EASD Alcoi?
Destacaria la gran evolució i el creixement que he aconseguit tant a nivell professional com a personal, durant els quatre anys que he estat estudiant ací. I per descomptat, també destacaria totes les persones que he anat coneixent al llarg d’aquests anys, enduent-me amb mi una miqueta de cadascun d’elles.

Fitxa tècnica:
Títol: Hotel Pou Clar

Autora: Paula Ferrero

Tutora: Cristina Caro

Departament: Disseny d’Interiorisme

Share on FacebookTweet about this on Twitter