Comença el curs, i amb això l’arribada de nous números de revistes a la biblioteca. Ací teniu les ressenya de dues d’elles centrades en la cultura del disseny i la creativitat gràfica. Podreu fer-los una ullada, de dilluns a divendres en horari de 8.30 a 15.30h.
La revista Experimenta en el seu últim número, (nº 78, estiu 2018) s’ocupa, entre la varietat dels seus articles, de dos temes principalment: per una banda la unió que existeix entre el Disseny i la Música, i per altra banda el disseny emocional, que inclou un parell d’interessants entrevistes a Donald Norman, i a Pieter Desmet. Podeu consultar l’index ací.
Per saber un poquet més :
Donald Norman
https://graffica.info/las-3-formas-en-las-que-un-diseno-hace-feliz-por-don-norman/
Pieter Desmet
https://www.tudelft.nl/en/ide/about-ide/personal-profiles/professors/desmet-pma/
https://www.youtube.com/watch?v=jTzXSjQd8So (TEDx : Design for Happiness)
Bàsicament quatre amples articles componen la quasi totalitat del nº 193 de la revista Visual, a més a més de les seues seccions habituals. Ací l’index:
“Nina Palomba. Sueños animados en Technicolor”. Nina és il·lustradora, muralista i dissenyadora de miniatures per a Stop Motion.
http://nina-palomba.squarespace.com/
G. un diseñador jubilado (és així como signa els seus articles), ens parla en “Paul Rand, el Picasso del diseño gráfico”, d’allò que ell considera és el Disseny Gràfic, i de la dicotomia entre art i disseny, utilitzant de vegades pinzellades vitals del mestre Rand.
“El Theatrum mundi de Jirí Salamoun” Recorregut per la vida i obra de l’il·lustrador Txec, nascut el 1935.
http://www.junglefestival.be/jiri-salamoun.php
“Carlos Vives. El soñador insomne” Sabies qui va dissenyar el “packaging” dels populars cigarrets “caldo de gallina” (Ideales), o el billet d’una peseta de 1940, o…? No deixes de llegir este article per tal de saber-ho.
LA MANO QUE PIENSA: SABIDURÍA EXISTENCIAL Y CORPORAL EN LA ARQUITECTURA (Ed. Gustavo Gili, 2012. ISBN 978-84-252-2432-4)
Suggestiu títol i contingut. L’autor ens parla de la interdependència entre els aspectes mentals i físics de la vida quotidiana, de la consciència humana com a inevitable cosnciència corporal, de la importància dels sentits, i de la mà. Ens parla de l’autonomia de la mà, de les seues destreses i habilitats, aspectes estos que conformen la intel·ligència humana.
https://ggili.com/la-mano-que-piensa-ebook.html
HABITAR (Ed. Gustavo Gili, 2016. ISBN 978-84-252-2923-7)
Recull de cinc assajos sobre l’habitar, sobre l’espai habitat com a conjunt d’experiències sensorials.
Dues cites per a apropar-se al pensament de l’autor:
“Un edificio no es un fin en si mismo. Un edificio altera y condiciona la experiencia humana de la realidad: enmarca, estructura, articula, relaciona, separa y une, facilita y prohibe. Las experiencias arquitectónicas profundas son acciones, no objetos” (pàg. 96)
“Una experiencia arquitectóncia conmovedora y reconfortante proviene de imágenes ocultas en nuestra propia historicidad como seres biológicos y culturales” (pàg. 100)
L’experiència sensorial unida a l’experiència intel·lectual.
https://ggili.com/habitar-libro-9788584521024.html
Per a saber un poc més:
El espacio existencial. Conversación con Juhani Pallasmaa (2014)
https://www.arquine.com/el-espacio-existencial/
La arquitectura y sus sentidos. Conversación con Juhani Pallasmaa (2016)
Les revistes Diseño Interior i Proyecto Contract en els seus dos últims números ens porten dos monogràfics sobre hotels.
En el cas de la revista Diseño Interior, el monogràfic dedicat als hotels s’integra dins la pròpia revista, i ens ensenya el interior de 12 hotels, de llocs tan diferents com Quebec, Macao, Madrid, Donostia, Copenhague, Sitges, Hong Kong, etc.
El monogràfic de Proyecto Contract, és un suplement a la revista mensual amb més de 140 pàgines dedicades a mostrar les diferents interpretacions dels espais dedicats a l’oci i l’acollida, d’una treintena d’hotels.
Us convidem a la biblioteca per fer-los una ullada
Podeu veure els sumaris en estes adreces:
Diseño Interior, nº 307 (agost, 2018): Anuario Hoteles 2018
www.revistadisenointerior.es/sumario-307-revista-diseno-interior/
Proyecto Contract: Hotel Design, nº 4 (2018)
http://casualmagazines.com/web/wp-content/uploads/EPC04_sumari_G.jpg
“ANTES MUERTA QUE SENCILLA…”
Suposem que això era el que devia pensar Maria Antoniette (1755-1793), abans de perdre el cap definitivament.
La periodista Laurence Benaïm ens mostra en el seu acurat llibre, amb una mgnífica documentació gràfica, la influència que la reina de França ha tingut en dissenyadors contemporanis com Alexander McQueen, Dior, Lagerfelfd, etc.
Molt interessant és la cronologia que tanca el llibre, que uneix els finals del segle XVII amb l’any 2017, per mostrar-nos segle a segle, com és de llarga l’ombra de la moda cortesana parisina.
Si hui, 31 d’octubre del 2018, Helmut Newton (31.10.1920 – 23.01.2004) estiguera viu, podria fer-se una foto de celebració del seu 98 aniversari. No és el cas, però esta publicació que us presentem es va editar amb motiu de l’exposició que es va fer a Berlin, a la “Neue National Galerie”, pel seu 80 aniversari.
El llibre, vertader catàleg de l’exposició, abasteix tot l’univers fotogràfic d’un dels més influents fotògrafs del segle XX: moda, publicitat, nu, muntatges, retrats i treballs experimentals.
Encara que els tres pilars del seu treball fotogràfic són la moda, el retrat i el nu, pot ser siga este últim, per la seua càrrega de sensualitat, de seducció, o de perversitat, el treball que més ha marcat la retina amb una particular, elegant, novedosa i diferent, visió de la feminitat, i tot amb una elaborada tècnica.
LA CREATIVITAT COM A ACTITUT VITAL
Guillaume Lamarre especialista en Creative Thinking, ens planteja en els fulls del seu llibre, la pràctica de la creativitat com una actitud vital, un camí que hi ha que recórrer en el qual, com en la vida, el que no importa és el final, si no les passes que donem.
Per a ell la “vía del creatiu” és com la via de l’artista marcial, i de fet té com a referent d’esta actitud vital el Hagakure, famós tractat japonés del s. XVIII, sobre les regles del Bushido (la vida i la conducta del samurài).Així, podem llegir:
“El creativo es un samurái. Como tal, debe contar con la técnica, la ética, la abnegación y, sobre todo el coraje necesarios” (pàg. 10)
Sense anar-se’n als extrems del Japó del s. XVIII, Lamarre al llarg del llibre desenvolupa les seues idees utilitzant exemples reals d’un bon nombre de creatius (músics, dissenyadors, entrenadors de fútbol, escriptors, directors de cine, etc.), que finalitza amb una recomanació que ell anomena Kata, que com sabeu són les formes que practiquen els karateques per tal de aprofundir en el seu art.
Dorst en el seu manual ens explica un mètode de resolució de problemes: la creació de marcs de referència. Dividit en 8 capítols, és el en 4t. on descriu els nous passos necessaris per a portar endavant esta metodologia:
- Atacar el context: enfocament de la situació del problema.
- Eliminar judicis: obrir noves vies i oportunitats.
- Aprofitar la complexitat: transcendir les simplificacions, i assumir la complexitat del món.
- Allunyar-se (prendre perspectiva), ampliar (especular en un camp més ample) i concentrar-se (en el context del problema)
- Buscar pautes: centrar-se en els fets.
- Aprofundir en els temes.
- Ajustar els marcs de referència, i precisar-los per a que oferisquen una imatge clara.
- Estar preparats: fer mapes de la situació, per esbrinar el punt en el qual es troben.
- Propiciar l’ocasió: per tal de crear el marc de referència, i saber crear l’equip adient per a desenvolupar-lo.
Al llarg del llibre mostra diversos casos pràctics per tal d’orientar-nos en el seu mètode, però per a l’autor el sentit innovador d’esta metodologia està en:
- Veure de forma diferent.
- Pensar de forma diferent.
- Fer de forma diferent.
A l’ombra del corrent actual que hi ha d’una cultura de la innovació per tal d’abordar la resolució de problemes, han crescut una varietat de metodologies de innovació, algunes basades en el Design Thinking (Pensament de disseny), al respecte Kees Dorst ens diu:
“La creación de marcos de referencia es un método profundo y reflexivo para la innovación radical, desarrollado originalmente en la práctica profesional de diseñadores expertos.” (pàg. 11)
“La innovación de marcos de referencia por sí sola no es la respuesta a todos los desafíos que afrontarán los individuos y las organizaciones, pero espero que el lector se haya convencido de que hay sabiduría en ella” (pàg. 184)
L’evolució de la creació de les marques es continua, de manera que en l’actualitat les identitats dinàmiques formen part del present del Disseny Gràfic.
Les primeres identitats visuals flexibles apareixen com animacions de logos per al cine i la televisió, Es pot veure en treballs de dissenyadors com Ivan Chermayeff.
El terme identitat dinámica o identitat líquida, s’ha utilitzat amb freqüència durant els últims deu anys, per tal de descriure les identitats que ja no es basen en logos rígids i estàtics, sino que estan basades en un sistema amb identificadors visuals, que busquen una regularitat formal atemporal, adaptables, comprensible y universal.
Als Països Baixos, Alemanya i Suïssa, s’utilitza majoritàriament el terme “dynamic identities”, que és el que utilitza la dissenyadora holandesa Irene van Nes, en el seu llibre ‘Dynamic Identitite: How to create a Living Brand’
Els dos llibres que hui us portem ,
Dynamic Identities : how to create a Living Brand / Irene van Nes. – [1ª ed., 3ª reimp.]. – Amsterdam : BIS Publishers, 2014
223 p. : il. ; 25 cm.
ISBN 978-90-6369-339-8
Logograma : Logo Design for Dynamic Identities / Wang Shaoqiang (ed.). – Barcelona : Promopress, cop. 2014
239 p. : il. ; 29 cm.
ISBN 978-84-15967-26-2
Recullen un munt d’exemples, de treballs, de diferents dissenyadors i agències que mostren les possibilitats d’un Disseny Gràfic flexible.
Fonts consultades:
Sistemas visuales en identidades dinámicas [tesis] / Martin Lorenz. https://www.tdx.cat/handle/10803/365565]
La Identidad Visual Flexible, una tendencia que ha venido para quedarse / Martin Lorenzhttps://graffica.info/la-identidad-visual-flexible/
Al llarg de les 232 pàgines d’esta monografia es presenta de manera clara i amplament il·lustrada, l’evolució històrica de la notícia sobre format paper.
El llibre bàsicament està dividit en 3 parts, però en esta edició s’ha afegit un pròleg (23 primeres pàgines) de Juan Fermín Vílchez, que parla sobre el desenvolupament de la premsa diària espanyola, sobre l’evolució dels seus formats, i el començament del disseny periodístic modern, així com sobre les noves tendències gràfiques.
La primera part parla de l’evolució de la notícia des de la baixa Edat Mitjana i per tant de l’evolució dels periòdics, dels canvis tecnològics i de les diferents tendències tipogràfiques, fins als nostres dies (2005).
La segona part és una síntesi dels diferents tipus utilitzats en els periòdics del segle XX, partint dels precursors del XIX.
I per últim la tercera part del llibre fa referència als canvis tècnics, i a les tipografies utilitzades en el període que va de 1988 a 2005.
El llibre acaba amb un recull a manera d’annex de les capçaleres dels 80 diaris analitzats.
