L'origen dels ensenyaments que van fer possible el naixement de l'Escola d'Art d'Alcoi, abans Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, durant el segle XIX, es remunta a principis d'aquell segle; en concret, al voltant de la segona dècada d'aquell període.

En aquells moments, Alcoi, que coneix un procés de revolució industrial amb la introducció del maquinisme en els seus sectors industrials (tèxtil, paperer i metal·lúrgic), s'enfronta a la necessitat de formar treballadors locals, atès que la importació de mà d'obra qualificada que al principi es realitzava de països estrangers era dificultosa i costosa.

Per això, la Reial Fàbrica de Draps, que agrupava els fabricants tèxtils alcoians, creà el 29 d'octubre del 1828 l'Establiment Científic- Artístic, que va constituir el primer referent històric d'un ensenyament industrial i d'arts i oficis en la nostra localitat. Aquesta entitat que va començar a funcionar el 1829 i va arribar fins el 1837 constava de les següents càtedres: Gramàtica, Aritmètica, Geometria pura i descriptiva, Mecànica, Física, Disseny geomètric aplicat a les Arts i Química. Després d'aquesta iniciativa, l'ensenyament industrial va quedar paralitzat fins el 1853. El 1855 es va restablir amb la creació d'una Escola Industrial Elemental, que fou una de les tres que es van obrir a Espanya. Aquesta, afavorida per les lleis d'Estat i el Ministeri de Foment, era finançada amb fonts municipals, provincials i aportacions d'empreses industrials de la localitat. El títol que s'atorgava ja era oficial.

L'Escola Industrial Elemental alcoiana tenia un curs preparatori i tres anys d'ensenyament, amb, entre altres assignatures, dibuix; geometria elemental i descriptiva; dibuix d'ornament aplicat a la fabricació, i modelatge. Reorganitzada el 1861 amb la incorporació dels títols de mecànic i químic, l'Escola continuaria des del 1880 fins al 1901. La seua seu se situava, en primer lloc, al carrer Sant Mateu ( l'Antic Col·legi de Sant Vicent Paúl) i, posteriorment, a un pis de la seu de la Reial Fàbrica de Draps al carrer de Santa Rita.

D'altra banda, al novembre del 1886, es crea a la nostra ciutat la Primera Escola d'Arts i Oficis. La seua finalitat era la de crear obrers i contramestres que, en el taller, en la fàbrica, en l'obra, secunden l'enginyer, l'industrial, l'arquitecte i disminuïsquen esforços de direcció i que conduïsquen el seu treball per sendes menys rutinàries i més científiques, fonaments de l'avanç en totes les branques del saber humà, segons deia en la memòria inaugural (15 de gener de 1888) el secretari Santiago Julià Monllor.

L'Escola, dirigida per Enrique Vilaplana Julià, es va instal·lar en part de l'antic convent desamortitzat de Sant Francesc (hui Mercat de Sant Mateu). Els seus ensenyaments constaven de les següents matèries: Aritmètica, Geometria i principis de l'art de la construcció; Nocions de Física, química i mecànica; Dibuix geomètric industrial amb instruments a mà alçada; Dibuix d'ornament i figura i aplicació del colorit a l'ornamentació, i Modelatge i buidatge.

El 4 de gener del 1900 es transforma en Escola elemental d'Arts i Indústries. Pel RD del 17 d'agost del 1901 aquests ensenyaments foren modificats i desdoblats. D'una banda, es va crear l'Escola Superior d'Indústria, base de l'actual Escola Politècnica, per a formar pèrits. D'altra banda, l'Escola Elemental d'Indústries, per a formar pràctics.

Aquesta última portaria una vida més lànguida, amb menys protecció del nostre entorn industrial. És més, el 1910, les dues Escoles s'uneixen amb la denominació d'“Escola Industrial”. No obstant això, va perviure amb el pressupost de l'Elemental, una Escola d'Arts i Oficis, localitzada al mateix lloc que l'Escola Industrial. Seria aquesta un ensenyament fonamentalment artístic, amb matèries com dibuix artístic, modelatge, buidatge i pintura, per on van passar alguns dels nostres més il·lustres creadors i artistes.

I així continuaria fins el 1955 quan, a partir de la promulgació de l'article 35 de la LOFP, es reorganitzarien les Escoles Industrials. A causa d'açò, les matèries artístiques se situen en un altre lloc, en l'Escola Municipal de Belles arts, desapareixent qualsevol enllaç amb una Escola d'Arts i Oficis.

No obstant això, i sota l'impuls d'un conjunt de creadors i creadores alcoians i alcoianes, es reinicia una Escola d'Arts i Oficis l'any 1973. Amb la direcció de Rafael Aracil Ruesca, artistes i dissenyadors com Concepción Doménech, Inés Albero, Francisco Monllor, Rafael Llorens Ferri, Fidel Aznar Segrelles i Juan Castañar Payá obrin una nova Escola, ara d'acord amb la legislació del 1963 i com un centre de formació de dissenyadors. Classificada el 1976 com a centre no oficial autoritzat tenia reconegudes les següents especialitats: Decoració, Delineació Artística, Enquadernació, Joguets, Catifes, Buidatge i Modelatge. El 1977 s'afegeixen les de Disseny Tèxtil i Dibuix Publicitari. La primera seu va estar situada en l'antic col·legi de las Paulas, al carrer de Sant Mateu.

El 1978, el centre és declarat com a no oficial Reconegut, dependent de l'Escola d'Arts i Oficis de València. La direcció canvia i a Rafael Aracil el substitueix Eduard Corbí Cabrera. Finalment, el 7 de març del 1982 passa a ser centre oficial, pertanyent al Ministeri d'Educació.

En el seu programa educatiu romania clarament definit el seu sentit de centre formatiu de dissenyadors. S'imparteixen les especialitats de disseny industrial, disseny de tèxtil-moda, disseny gràfic i disseny d'interiors. La seua seu canvia a la placeta de la Mare de Déu, sent substituïda anys després pel Col·legi de Cervantes juntament amb el de l'Uxola.

Finalment, amb el desenvolupament de la LOGSE, a partir de la segona meitat dels noranta, els seus ensenyaments s'amplien amb el Batxiller d'Arts i les especialitats es modifiquen per a adaptar-les als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior d'Arts plàstiques i disseny: art finalista de Disseny gràfic, Il·lustració, Gràfica Publicitària, Projectes i Direcció d'obres de decoració, Mobiliari, Estilisme d'indumentària i Art Tèxtil. El 2001, s'incorporen les diferents famílies de grau en disseny.

La història de l'Escola d'Art en la nostra ciutat és, doncs, l'expressió de l'intersecular esforç manifestat per un col·lectiu per a localitzar així l'eina formativa industrial que requereix l'estructura productiva no solament de la localitat, sinó de tota la zona. Una eina que el futur assenyala com a imprescindible per a dotar de valor els nostres productes d'un mercat cada vegada més globalitzat.

Josep Albert Mestre
Professor d'Història de l'Art.